miércoles, 23 de octubre de 2013

Competències bàsiques



Hi ha un moment en el què la didàctica esdevé teologia. En el qual algú va tant lluny desenvolupant una idea, una proposta, que la defensa d'aquesta idea, la lluita per la seva supervivència impedeix no ja acceptar qualsevol crítica, sinó ni escoltar-ne la més mínima posició diferent.

És el que passa actualment a les autoritats didàctiques de les matemàtiques (Creamat, ICE’s, etc...) amb les competències bàsiques.

La idea de l’ensenyament competencial, en sí mateix, és un fantàstic espai de debat sobre què i com ensenyem. Un espai de reflexió que ens hauria de permetre a tots els professors refrescar i actualitzar la manera amb què ensenyem matemàtiques.

El problema és fer de les competències bàsiques el que són actualment per a les autoritats educatives: Una mena de veritat divina revelada, un “deux ex machina” inqüestionable, una espècie de dogma de fe d’obligat seguiment.

Jo personalment opino que és impossible treballar competencialment amb ràtios com les actuals de 30 alumnes per grup. Però tant és, el que fa por és la falta absoluta de debat, de crítica, de discussió al voltant de les competències bàsiques.

Perquè actualment qualsevol professor pelagatos com jo mateix, té internet i pot veure en quatre clics que, amb el tema de les competències bàsiques, estem aquí repetint el que va passar als Estats Units als anys 90 amb les anomenades math wars, un intent de revolucionar l’ensenyament de les matemàtiques partint de la idea que amb la consolidació social de les computadores la major part dels continguts matemàtics havien perdut tot el seu valor. El debat entre new maths i matemàtiques tradicionals encara continua.

Hi han diverses formes d’ensenyar les matemàtiques, totes amb els seus pros i contres, i també tenim una elit de il·luminats educatius que viuen la fantasia de què tothom treballa competencialment (jo personalment no he conegut mai cap professor o professora que treballi competencialment) i unes editorials que sistemàticament ofereixen uns llibres de text que són descaradament anticompetencials, perquè fer llibres de text que treballin els continguts de forma competencial significaria el rebuig de l’enorme majoria de professors, que no tenen la més mínima intenció de treballar competencialment (atenció a la coma anterior). I tothom tan content: les editorials fent caixa, els il·luminats didàctics feliços al seu limbe mirant cap a un altre costat... i els professors sobrevivint ensenyant les matemàtiques com podem.

Abans d’ahir em va arribar aquest email, convidant-me a participar en un debat on-line sobre les competències bàsiques:

Benvolguda/benvolgut
Des del CESIRE de l'àmbit de matemàtiques CREAMAT us volem convidar a participar en una nova iniciativa del Departament d'Ensenyament adreçada a promoure un debat obert entorn a les competències bàsiques: el Fòrum en competències bàsiques. El primer tema de debat serà, justament, la competència matemàtica.

  • Què és el Fòrum CB?
El Fòrum CB és un punt de trobada virtual de docents per acollir opinions i reflexionar conjuntament sobre les competències bàsiques amb l'objectiu de construir una cultura competencial compartida. Cada mes s’obrirà el fòrum de reflexió amb una temàtica específica entorn de les competències bàsiques. El fòrum tindrà lloc a l’entorn virtual de formació Odissea.

  • Qui hi pot participar?
En el fòrum hi pot participar tot el professorat dels diferents nivells educatius, professionals dels serveis educatius i inspectors i inspectores d’educació interessats/des en el tema. Per accedir i participar només cal disposar d'identificació com usuari XTEC.

  • Qui coordina el fòrum?
Cada tema estarà coordinat per un equip que dinamitzarà el debat, aportarà punts per a la reflexió, facilitarà documentació i propostes en línia i moderarà les converses entre les persones que hi participen. El fòrum d'aquest mes, dedicat a la competència matemàtica, estarà coordinat per l'equip del CREAMAT i tècnics del servei d'Ordenació Curricular.

“Avancem en el desenvolupament de la competència matemàtica”
Fa temps que estem treballant en el terreny de la competència matemàtica i, de mica en mica, anem fent camí plegats. Ara és un bon moment per compartir reflexions i experiències:
·         Què t'ha servit a tu per avançar?
·         Què t'ajudaria a continuar avançant?
El fòrum es desenvoluparà entre el dies 21 d'octubre i 20 de novembre de 2013
Des de l'equip del CREAMAT us convidem, com a persones interessades en l'educació matemàtica, a participar en aquest fòrum que, ben segur, serà molt més ric si comptem amb les vostres opinions i experiències.
Rebeu la nostra salutació més cordial,
L’equip del CREAMAT



CESIRE-CREAMAT Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques

Servei d'Innovació i Formació de l'Educació Infantil i Primària / de l'Educació Secundària

Departament d'Ensenyament | Generalitat de Catalunya


D’acord, és un email d’aquests que s’envien a milers i milers de professors automàticament, així que és normal que estigui redactat amb frases positives i suposadament motivadores a la participació. Però observeu que no hi ha la més mínima capacitat d’autocrítica, la més mínima capacitat per a escoltar posicions contràries a la línia marcada. Segons aquesta gent, tot el país treballa competencialment i tot el país està encantat treballant competencialment.

Als Estats Units actualment hi ha un interessantíssim debat al voltant de l’ensenyament de les matemàtiques, entorn al projecte Common Core. I amb una simple visita al Youtube podreu veure infinitat d’opinions, postures a favor i en contra, debat, raonaments.... Proveu de trobar una, només una, una sola opinió contrària o crítica amb el treball per competències a casa nostra. Ni una. Ni la més mínima. No és realment sospitós? Als gurús didàctics no els extranya aquesta mena de comunió mística entre tots els docents?

Sense obrir el debat a posicions crítiques, malauradament les competències bàsiques estan condemnades a ser una bombolla educativa més.

Afegeixo aquest vídeo del Youtube només per a exhibir la diversitat d'opinions i arguments que hauria de ser la nostra major riquesa:




martes, 22 de octubre de 2013

El llatí desplaça les matemàtiques al batxillerat


Anys després d'haver eliminat l'obligatorietat de l'examen de mates a la selectivitat, poc a poc les successives lleis educatives van ampliant les possibilitats de no fer matemàtiques.

Ara, amb la nova llei educativa Wert, els estudiants que vulguin anar a per exemple econòmiques hauran d'estudiar obligatòriament llatí, però només opcionalment les matemàtiques.

Llegiu l'article del diari El Mundo

El nostre ha de ser dels pocs països del món en el què està ben vist  "no ser bo" en matemàtiques.


miércoles, 16 de octubre de 2013

"Punto neutro"

El projecte Educat1x1 passarà a la història com el major exemple de malgastament de diners públics en el sector de l'educació. Un exemple més de pelotazo político-empresarial que va créixer a base de milions d'euros públics i que va desaparèixer tan bon punt va arribar la crisi i les empreses editorials ja no van rebre les substancioses subvencions. Perquè els 300€ que cada família gasta en llibres de text no són res més que una subvenció encoberta a una indústria obsoleta.

I sobretot un projecte desenvolupat d'esquena al professorat i a les seves necessitats reals. Un projecte en el qual els professors ens tocava el paper de consumidors de productes digitals, sense cap protagonisme, tot per a major gloria del compte de beneficis de les empreses editorials del sector.

Algú em podrà dir que és molt fàcil criticar a missa dita, quan ja tothom pot veure el desastre. Doncs tatxan! ara ens arriba "Punto neutro", la nova iniciativa politico-empresarial de creació d'una plataforma centralitzadora per a tota Espanya dels llibres digitals escolars.  I com que tot es repeteix exactament igual, podrem anar veient com esdevé un altre desastre. I una pila de diners públics perduts, amb la diferència que ara ja no estem a l'època de les vaques grasses dels inicis del projecte Educat1x1, on hi havia diners per a tot.



Perquè aquest projecte "Punto neutro" neix, un cop més, totalment d'esquena al professorat: és un projecte tancat entre empresaris del sector i polítics. Uns tenen els diners, els altres volen els diners i tenen canapès de truita de patata.

És una autèntica vergonya que amb la immensa quantitat de materials didàctics lliures i gratuïts que existeixen actualment a la xarxa, fruit de tantíssims professors i professores entusiastes que els ofereixen a un cost zero per al sistema, sistemàticament l'entrada del digital a les aules hagi de passar per regar amb milions d'euros aquests lobbys empresarials educatius. Unes empreses que si no és per la promesa de rebre aquests milions, no mouen un dit per la modernització de l'ensenyament.

Un cop més haurem de veure la imposició d'uns valors mercantilistes-consumistes als nostres alumnes i les seves famílies: Només si pagues la llicència digital tens dret a accedir als continguts digitals, i només durant un any, a l'any que ve, torna a pagar per accedir-hi. El que jo considero que és la negació directa del que haurien de ser els valors de l'escola, almenys de l'escola pública.

Us convido des d'aquí a que feu una ullada a http://www.xarxatic.com/punto-neutro-la-ultima-cesion-a-las-editoriales-de-libros-de-texto/

miércoles, 9 de octubre de 2013

Una carta al diari



Trobo que aquesta carta al diari La Vanguardia és una magnífica expressió del major disbarat educatiu actual: La (no) integració del llibre de text dintre de la formació.


Aquest pare, des de la seva responsabilitat educadora, reivindica el poder comprar algun llibre de text per tal de completar la formació que el seu fill pugui rebre a l’escola. Fins aquí perfecte, però és que afirma que “[...]encara que els pares els demanin, els nens només reben fotocòpies[...]”.

Afirmar que nosaltres els professors puguem prohibir als pares comprar qualsevol tipus de llibre per a millorar la formació dels seus fills és totalment fals i terriblement ofensiu, quan són les editorials, amb el seu model comercial les úniques culpables de què els llibres de text estiguin fora dels circuits de distribució natural: les llibreries.

Perquè aquest pare no pot anar a la llibreria del seu barri i comprar els manuals de matemàtiques que vulgui i comparar els preus i continguts? Perquè les empreses editorials no ho volen així. Perquè per a les empreses editorials els pares senzillament no compten. Només compten les grans comandes anuals que el comercial de torn pugui rebre de tota l’escola, una única venda anual de llibres mitjançant l’Ampa i adéu siau fins a l’any que ve.

Perquè no hi ha llibres de text a les biblioteques públiques de barri?

El problema no és el llibre de text, sinó el model comercial de distribució que imposa el lobby editorial, darrere del qual s'amaga una indústria totalment subvencionada amb diners públics, els diners dels pares.

En un moment com el actual, en el qual els professors pràcticament hem de fer programacions de curs “a la carta”, adaptades a les necessitats educatives específiques de cada alumne, el model “el mateix llibre per a tots els alumnes” de les editorials és un despropòsit absolut, la negació directa del concepte d'adaptació individual.

I el pitjor de tot és el silenci acadèmic al voltant d'aquest tema. La compra de llibres de text “a granel” per les escoles i instituts és una mena de “dogma de fe”. Des de les altes instàncies didàctiques i educatives mai no és qüestionat o analitzat. El principal producte educatiu, que mou centenars de milions d'euros cada any, queda fora de tota crítica. Un cop més ens trobem davant d'un producte "públic-privat": Públic per a rebre els diners públics però privat per a quedar fora de qualsevol auditoria pública.

Aquest senyor acaba la carta dient que un llibre és "[...]un recurs per fer front a l'eventual possibilitat que el seu mestre tingui una formació millorable[...]". Sense comentaris.