domingo, 6 de enero de 2013

PayPerTeach


Abans de la consolidació social d’Internet l’experiència de l’ensenyament-aprenentatge es podia entendre com un flux comunicatiu entre dos elements: El professor i l’alumne.
 
Dintre d’aquest model pre-internet, ha pogut tenir sentit entendre els recursos didàctics (fonamentalment el llibre de text) com una part secundària, que el docent podia deixar a càrrec d’una empresa editora i així, de la mateixa manera que un lampista no se’n fabrica ell mateix la clau anglesa que fa servir, el professor o professora “no perd el temps” construint els seus propis materials didàctics, i escull un d’entre l’oferta de les empreses editores especialitzades.

Però amb l’arribada d’Internet passem a un model diferent, on els materials didàctics esdevenen un element fonamental dintre de l’experiència de l’ensenyament-aprenentatge. 

La imatge seria la d’un triangle Professor – Alumne – Materials didàctics.

A través d’internet l’alumne també pot aprendre perquè pot accedir directament a materials didàctics més enllà de les hores de classe, més enllà de l’espai de l’aula escolar. I de la mateixa manera els professors i professores poden “penjar” recursos didàctics en Internet, independentment de les seves classes presencials.
És curiós observar com els mitjans de comunicació ofereixen una imatge d’aquest triangle “Docent – Estudiant – Materials didàctics” diferent en funció del caràcter social o mercantil que se’n vulgui donar a la notícia. 

A principis del mes de desembre el diari “El País”, propietat del holding Prisa, es feia ressò de les últimes retallades en educació.  Un editorial començava així: Al menos, los profesores universitarios pueden formalizar su protesta llevando las aulas a la calle. Fue lo que hicieron los de la Complutense la semana pasada. Muchos impartieron sus clases al raso, desafiando el frío polar que ser cernió sobre Madrid, para llamar la atención sobre la precariedad en la que se encuentra la Universidad. Los profesores de primaria y secundaria lo tienen ahora un poco más difícil porque muchos no tendrán, ni siquiera, alumnos que llevar a la calle. Según los presupuestos de 2013 ya no hay dinero tampoco para las clases de refuerzo de los alumnos más rezagados de primaria y secundaria. Costaba 60 millones de euros ese programa llamado PROA (Programas de Refuerzo, Orientación y Apoyo), pero era un dinero crucial para atajar la desigualdad.”

El focus de l’ensenyament es localitza en els professors i professores, protagonistes de l’aprenentatge.
En la mateixa línia, un article del mateix diari del dia 3 de desembre comença així: “Rodolfo Mateos habla de autoestima. Detrás de unas largas y alocadas barbas grises de catedrático de instituto de Lengua y Literatura desde hace más de tres décadas, habla de algunos ‘éxitos personales’, de victorias pequeñitas.[…]Uno de los más de 14000 parados de la localidad es el marido de María del Mar Gamonal[…]El curso pasado iba a las clases de refuerzo de por la tarde del Ribera del Tajo, pero este año todavía no han empezado, se queja, ni se sabe aún si van a empezar por culpa de los recortes[…]

Aquí els professors no només som protagonistes, ara ja tenim noms i cognoms, i ”llarges barbes”, i “petites victòries”… Fixeu-vos que també els alumnes són persones com “el marido de María del Mar Gamonal”, tot plegat molt estil “Cuore” (em refereixo a la novel·la italiana, no a la revista).

Però el mateix diari “El País”, el 22 d’octubre, dóna la notícia del llançament del portal “Tus Tareas” de l’editorial Santillana (propietat també de Prisa). Observeu com n’és de diferent tot plegat.

La notícia diu el següent: (La copio íntegrament de l’edició digital del diari)
Todos los días, decenas de miles de alumnos se enfrentan cuando vuelven del colegio a los deberes, a las tareas y a los repasos. “En España, casi el 86% de los estudiantes recurre a Internet para consultar y resolver dudas”, explica Miguel Barrero, director general de Santillana Negocios Digitales. Con ese dato en la cabeza, la editorial acaba de lanzar en la web el programa Tareas y más, una especie de profesor particular 2.0, a la carta, con materiales de apoyo y refuerzo dirigidos a escolares entre quinto de primaria y segundo de bachillerato. Pero la idea es, además, que sea útil también para aquellos padres que no saben cómo ayudar a sus hijos a resolver algún problema de Química con la tabla periódica, una ecuación de segundo grado, unos logaritmos, o a explicarles la diferencia entre una frase subordinada adverbial de una adjetiva.

 “Tareas y más es una herramienta para ayudar y apoyar a los escolares a encontrar respuesta a sus problemas. Utilizarlo es muy sencillo: los alumnos solo deben darse de alta como usuarios, siempre bajo la autorización de un adulto, dejar sus preguntas o sus dudas en el apartado correspondiente y acto seguido obtendrán las respuestas de algunos de nuestros profesores”, señala Barrero. La suscripción puede ser de un mes (11,95 euros), tres (32,85) y 10 (99, 50).

El proyecto cuenta con más de 6.000 recursos de elaboración propia. La base de datos alberga clases videotutoriales, artículos, fotografías, gráficos y manuales de Matemáticas, Lengua, Física y Química, a los que pueden acceder todos los estudiantes. Además, cada uno de ellos cuenta con un servicio de atención personalizada activo durante las 24 horas del día para resolver “en cualquier momento las dudas que puedan surgir al estudiante, algo muy importante en fechas de exámenes, por ejemplo”, comenta Barrero. Además, existe la posibilidad de pertenecer a una comunidad interactiva donde los alumnos pueden intercambiar sus ideas y dudas.

En el servicio de preguntas participan profesores especialistas en cada área (Matemáticas, Lengua y Literatura...), para dar soporte a las consultas de los alumnos a través de sus cuentas de correos electrónicos.

“Cada alumno puede repetir los tutoriales todas las veces que necesite hasta que comprenda el contenido. Si quiere, puede medir sus conocimientos por materias mediante pruebas de autoevaluación que tiene a su disposición en la web”, expone el director general de Santillana Negocios Digitales.

Con este proyecto, Santillana quiere seguir en el proceso de digitalización de sus contenidos educativos, como ya hizo anteriormente con el Libro web, el manual de texto de esta editorial, o el Libromedia, que se presenta en dos formatos: un DVD para el profesor y otro para los alumnos. Ambos se pueden utilizar en cualquier tipo de soporte (PC, pizarra digital interactiva o Netbook). “Es indiscutible la alta penetración de Internet en los hogares, por eso la editorial invierte mucho en las nuevas plataformas procurando que cada uno de nuestros sistemas sea compatible con dispositivos fijos y móviles (PC y tabletas)”, añade Barrero. Para este educador es necesario que “las nuevas generaciones de estudiantes tengan una relación directa con las nuevas tecnologías porque serán su herramienta de trabajo en el futuro”, comenta mientras se remanga la camisa.

No hi trobeu res a faltar? Podeu llegir aquesta notícia tantes vegades com vulgueu, que no trobareu ni una sola menció a la figura del docent, cap referència a la figura del professor o professora.
Llegint aquest article és com si els nois i noies d’entre 10 i 18 anys d’aquest país no anessin a escola cada matí, no tinguessin professors. Ara han desaparegut les “largas y alocadas barbas grises de catedrático”,  que s’han substituït per “una especie de profesor particular 2.0”. Ara el protagonisme de l’ensenyament-aprenentatge està en un “servicio de atención personalizada activo durante las 24 horas del día para resolver en cualquier momento las dudas que puedan surgir al estudiante”. 

La notícia del diari no diu el cost d’aquest servei d’atenció personalitzada, però la revista “Personal Computer & Internet” número 120 del mes de novembre ens dóna informació més detallada:
Al contratar una licencia, se incluyen cuatro preguntas a los profesores que forman parte del equipo de Tareasymas. Si Exceden de este número, hay que pagar por ellas (una cuesta 3.49€)”.
Poca broma! A més a més de pagar la subscripció, a partir de la quarta pregunta se’n fan pagar cada consulta a 3.49€!  I estem parlant de xiquets de fins i tot cinquè de primària, que van cada dia al cole! I tot plegat via email! Estariem doncs parlant d’una mena de servei Pay Per Teach: tant pagues, tant t’explico. Em pregunto si  es refereix a això l’educador de l’article quan afirma que ”es necesario que las nuevas generaciones de estudiantes tengan una relación directa con las nuevas tecnologías”

La mateixa editorial Santillana que ofereix aquest portal als pares és la mateixa que ofereix als professors i professores els llibres de text en paper que els alumnes portaran a classe i on es troben els exercicis que el professor posarà de deures per a casa,  i on suposadament es troben les explicacions que haurien de servir per a què els alumnes no estiguessin tan perduts a l’hora de fer-los a casa.  I és que el model educatiu de les editorials ignora la figura del docent, del professor, perquè el veu com un element perillós: Aquell que pot copiar (piratejar) els seus valuosos recursos didàctics dels què són únics propietaris, però finalment, quin sentit té, per exemple, poder oferir cent, o mil, tant és, videotutorials quan iniciatives com per exemple Khan Academy ofereixen milers i milers de vídeos educatius lliures i totalment gratuïts…