EdX

Fa uns mesos escrivia en aquest blog sobre la meva experiència d'aquest estiu seguint un curs MOOC amb la plataforma EdX.

Aquests dies llegeixo que EdX ha sigut la plataforma escollida pel govern francès per desenvolupar France Université Numerique, un gran portal amb l'objectiu d'oferir ensenyament universitari online a tota la comunitat francòfona.

Llegeixo també que EdX ha sigut escollida per un grup d'universitats xineses per gestionar un nou gran portal de cursos MOOC anomenat XuetangX

Una de les característiques més interessants d'aquesta plataforma és que és Open Source, això vol dir que el seu codi és obert, de forma que qualsevol institució que vulgui crear cursos amb aquesta plataforma sempre tindrà l'absoluta garantia que controlarà tot allò que desenvolupi, i mai quedarà esclava de cap empresa.

Els cursos MOOC venen envoltats de polèmica. Són molts els que posen en dubte la qualitat de l'aprenentatge real que un estudiant rep seguint un d'aquests cursos, però el que està clar és que són i seran una realitat. De fet no són en sí mateixos cap novetat, sinó la consolidació i integració de moltes experiències online diferents: Descàrrega de material audiovisual + Avaluació amb tests online de correcció automàtica + Fòrums de diàleg amb Xarxes socials + ...

Encara que malauradament sigui tant típic en educació les radicalitats i els talibanismes, voler reduir el debat a un simple Si o No als cursos MOOC, no té cap sentit, seria com discutir si la roba és millor rentar-la a mà o a màquina. El que hem de pensar és en què i com aquest ensenyament automàtic i massiu pot ajudar-nos, quins continguts poden ser gestionats de forma automàtica i quins altres no.

Les plataformes MOOC i en particular edX incorporen correctors automàtics d'exercicis amb elements d'inteligència artificial que poden ser molt valuosos per a l'ensenyament de les matemàtiques. Aquestes plataformes, fent ús de gestors simbòlics com Mathematica o Maxima, “entenen” l'equivalència entre respostes com per exemple 2x+6 i 2(x+3), donant per vàlides o no les respostes que introdueix l'estudiant de forma més intel·ligent.

Ara us proposo un petit quiz:

Si potències mundials com França o Xina han adoptat la plataforma americana Edx per a desenvolupar els seus propis portals educatius MOOC, aquí, a casa nostra...

Opció A: ...les nostres autoritats educatives també experimentaran amb Edx o similars, perquè és una plataforma sense ànim de lucre, oberta i consolidada internacionalment.

Opció B: .. ens pasarem anys i anys intentant infructuosament desenvolupar una plataforma pròpia carísima, tancada, però això si, molt nostra, com el Marsupial del Educat1x1, el Clic o la Wiris. Per cert, ara que està tan de moda la transparència, em pregunto quants milions en diners públics ens hem anat deixant al llarg dels anys en mamotretos com aquests.

Principis de l'Antididàctica De Les Matemàtiques

Quan vaig decidir-me a començar aquest blog realment no tenia clar ni el perquè ni el per a què. Només tenia al cap un concepte de la meva invenció: antididàctica.

De fet l'antididàctica no seria realment un concepte, sinó un anticoncepte, perquè es defineix no pas per allò que és, sinó per allò que no és: "no és didàctica". I sobre tot no és didàctica de les matemàtiques.

I és que després de molts anys com a professor de matemàtiques, l'únic que puc dir, l'únic que tinc clar és que estic fins al monyo de la didàctica, de les teories educatives, de les ordenacions curriculars, i sobre tot i per sobre de tot, de la casta de il·luminats de la didàctica, salvapàtries de canapè de truita de patates.

Així doncs, els principis de l'antididàctica de les matemàtiques serien aquests dos:

Punt 1. L'únic que val és l'experiència, irreemplaçable i irrepetible, entre una persona que vol ensenyar i una persona que vol aprendre, i el desenvolupar i compartir recursos didàctics concrets que potènciïn aquesta experiència.

Punt 2. Tot el que no sigui el punt 1 són punyetes i voler viure del cuento.

D'aquests dos punts es dedueixen dos corol·laris fonamentals:

Corol·lari 1: La didàctica, i en particular i especialment la didàctica de les matemàtiques, en tant que no és desenvolupar ni compartir recursos didàctics concrets, és una punyeta.

Corol·lari 2: L'antididàctica, que no és ni desenvolupar ni compartir recursos didàctics, és una altra punyeta.

Us proposo un exercici d'higiene mental: accediu als criteris d'avaluació oficials de matemàtiques de primer d'ESO (per a nens i nenes de 12 anys!) , llegiu-los tranquil·lament...

Descarregar criteris d'avaluació oficials 1r ESO 

(de fet qualsevol apartat  del currículum oficial de matemàtiques de l'ESO serveix igual)

 I sortiu a la finestra o balcó que tingueu més a prop i crideu, amb força, amb ganes:

Però quina sarta de Xorrades!!!!

que sí, que no canviarà res, que continuaran igual, però igual us trobareu millor.

Quan una part significativa dels nostres alumnes ens arriben de primària sense saber les taules de multiplicar, aquests gurús de la didàctica volen que els avaluem com si fossin becaris del CSIC, amb beca Ramón y Cajal i postgrau en Cambrige . Aquests gurús són com aquells paletos dels anys vuitanta, que anaven boixos per comprar-se aquells rellotges CASIO amb calculadora quants més botons millor, ("mira el meu rellotge fa logaritmes i tot!"), i demanen més i més, en un exercici d'esnobisme estèril i desmotivador, inflant més i més una bombolla especulativa que tard o d'hora haurà d'esclatar.

Incompetències bàsiques

Malauradament és molt excepcional trobar als diaris articles d'opinió que siguin crítics amb el discurs oficial didàctic-educatiu "Això és Finlàndia".

A la web “matemáticas en tu mundo” he trobat aquest article del diari El Mundo, que amb valentia s'atreveix a qüestionar la casta dels “experts en didàctica”, i la seva xerrameca.

Descarregar article

La situació actual és tan penosa que no es tracta ja de posicionar-se sobre si conceptes com “aprendre a aprendre” són o no una soberana xorrada, que cadascú pensi com vulgui, es tracta (què trist!) de reivindicar el dret a no comulgar amb aquest discurs, el dret a opinar de forma diferent, a acceptar posicions contràries. 

Competències bàsiques

Hi ha un moment en el què la didàctica esdevé teologia. En el qual algú va tant lluny desenvolupant una idea, una proposta, que la defensa d'aquesta idea, la lluita per la seva supervivència impedeix no ja acceptar qualsevol crítica, sinó ni escoltar-ne la més mínima posició diferent.

És el que passa actualment a les autoritats didàctiques de les matemàtiques (Creamat, ICE’s, etc...) amb les competències bàsiques.

La idea de l’ensenyament competencial, en sí mateix, és un fantàstic espai de debat sobre què i com ensenyem. Un espai de reflexió que ens hauria de permetre a tots els professors refrescar i actualitzar la manera amb què ensenyem matemàtiques.

El problema és fer de les competències bàsiques el que són actualment per a les autoritats educatives: Una mena de veritat divina revelada, un “deux ex machina” inqüestionable, una espècie de dogma de fe d’obligat seguiment.

Jo personalment opino que és impossible treballar competencialment amb ràtios com les actuals de 30 alumnes per grup. Però tant és, el que fa por és la falta absoluta de debat, de crítica, de discussió al voltant de les competències bàsiques.

Perquè actualment qualsevol professor pelagatos com jo mateix, té internet i pot veure en quatre clics que, amb el tema de les competències bàsiques, estem aquí repetint el que va passar als Estats Units als anys 90 amb les anomenades math wars, un intent de revolucionar l’ensenyament de les matemàtiques partint de la idea que amb la consolidació social de les computadores la major part dels continguts matemàtics havien perdut tot el seu valor. El debat entre new maths i matemàtiques tradicionals encara continua.

Hi han diverses formes d’ensenyar les matemàtiques, totes amb els seus pros i contres, i també tenim una elit de il·luminats educatius que viuen la fantasia de què tothom treballa competencialment (jo personalment no he conegut mai cap professor o professora que treballi competencialment) i unes editorials que sistemàticament ofereixen uns llibres de text que són descaradament anticompetencials, perquè fer llibres de text que treballin els continguts de forma competencial significaria el rebuig de l’enorme majoria de professors, que no tenen la més mínima intenció de treballar competencialment (atenció a la coma anterior). I tothom tan content: les editorials fent caixa, els il·luminats didàctics feliços al seu limbe mirant cap a un altre costat... i els professors sobrevivint ensenyant les matemàtiques com podem.

Abans d’ahir em va arribar aquest email, convidant-me a participar en un debat on-line sobre les competències bàsiques:

Benvolguda/benvolgut
Des del CESIRE de l'àmbit de matemàtiques CREAMAT us volem convidar a participar en una nova iniciativa del Departament d'Ensenyament adreçada a promoure un debat obert entorn a les competències bàsiques: el Fòrum en competències bàsiques. El primer tema de debat serà, justament, la competència matemàtica.

• Què és el Fòrum CB?

El Fòrum CB és un punt de trobada virtual de docents per acollir opinions i reflexionar conjuntament sobre les competències bàsiques amb l'objectiu de construir una cultura competencial compartida. Cada mes s’obrirà el fòrum de reflexió amb una temàtica específica entorn de les competències bàsiques. El fòrum tindrà lloc a l’entorn virtual de formació Odissea.

• Qui hi pot participar?

En el fòrum hi pot participar tot el professorat dels diferents nivells educatius, professionals dels serveis educatius i inspectors i inspectores d’educació interessats/des en el tema. Per accedir i participar només cal disposar d'identificació com usuari XTEC.

• Qui coordina el fòrum?

Cada tema estarà coordinat per un equip que dinamitzarà el debat, aportarà punts per a la reflexió, facilitarà documentació i propostes en línia i moderarà les converses entre les persones que hi participen. El fòrum d'aquest mes, dedicat a la competència matemàtica, estarà coordinat per l'equip del CREAMAT i tècnics del servei d'Ordenació Curricular.

“Avancem en el desenvolupament de la competència matemàtica” Fa temps que estem treballant en el terreny de la competència matemàtica i, de mica en mica, anem fent camí plegats. Ara és un bon moment per compartir reflexions i experiències: ·         Què t'ha servit a tu per avançar? ·         Què t'ajudaria a continuar avançant? El fòrum es desenvoluparà entre el dies 21 d'octubre i 20 de novembre de 2013 Enllaç al fòrum

Des de l'equip del CREAMAT us convidem, com a persones interessades en l'educació matemàtica, a participar en aquest fòrum que, ben segur, serà molt més ric si comptem amb les vostres opinions i experiències.
Rebeu la nostra salutació més cordial,
L’equip del CREAMAT

CESIRE-CREAMAT Centre de Recursos per Ensenyar i Aprendre Matemàtiques

Servei d'Innovació i Formació de l'Educació Infantil i Primària / de l'Educació Secundària

Departament d'Ensenyament | Generalitat de Catalunya

http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/

D’acord, és un email d’aquests que s’envien a milers i milers de professors automàticament, així que és normal que estigui redactat amb frases positives i suposadament motivadores a la participació. Però observeu que no hi ha la més mínima capacitat d’autocrítica, la més mínima capacitat per a escoltar posicions contràries a la línia marcada. Segons aquesta gent, tot el país treballa competencialment i tot el país està encantat treballant competencialment.

Als Estats Units actualment hi ha un interessantíssim debat al voltant de l’ensenyament de les matemàtiques, entorn al projecte Common Core. I amb una simple visita al Youtube podreu veure infinitat d’opinions, postures a favor i en contra, debat, raonaments.... Proveu de trobar una, només una, una sola opinió contrària o crítica amb el treball per competències a casa nostra. Ni una. Ni la més mínima. No és realment sospitós? Als gurús didàctics no els extranya aquesta mena de comunió mística entre tots els docents?

Sense obrir el debat a posicions crítiques, malauradament les competències bàsiques estan condemnades a ser una bombolla educativa més.

Afegeixo aquest vídeo del Youtube només per a exhibir la diversitat d'opinions i arguments que hauria de ser la nostra major riquesa:

El llatí desplaça les matemàtiques al batxillerat

Anys després d'haver eliminat l'obligatorietat de l'examen de mates a la selectivitat, poc a poc les successives lleis educatives van ampliant les possibilitats de no fer matemàtiques.

Ara, amb la nova llei educativa Wert, els estudiants que vulguin anar a per exemple econòmiques hauran d'estudiar obligatòriament llatí, però només opcionalment les matemàtiques.

Llegiu l'article del diari El Mundo

El nostre ha de ser dels pocs països del món en el què està ben vist  "no ser bo" en matemàtiques.

"Punto neutro"

El projecte Educat1x1 passarà a la història com el major exemple de malgastament de diners públics en el sector de l'educació. Un exemple més de pelotazo político-empresarial que va créixer a base de milions d'euros públics i que va desaparèixer tan bon punt va arribar la crisi i les empreses editorials ja no van rebre les substancioses subvencions. Perquè els 300€ que cada família gasta en llibres de text no són res més que una subvenció encoberta a una indústria obsoleta.

I sobretot un projecte desenvolupat d'esquena al professorat i a les seves necessitats reals. Un projecte en el qual els professors ens tocava el paper de consumidors de productes digitals, sense cap protagonisme, tot per a major gloria del compte de beneficis de les empreses editorials del sector.

Algú em podrà dir que és molt fàcil criticar a missa dita, quan ja tothom pot veure el desastre. Doncs tatxan! ara ens arriba "Punto neutro", la nova iniciativa politico-empresarial de creació d'una plataforma centralitzadora per a tota Espanya dels llibres digitals escolars.  I com que tot es repeteix exactament igual, podrem anar veient com esdevé un altre desastre. I una pila de diners públics perduts, amb la diferència que ara ja no estem a l'època de les vaques grasses dels inicis del projecte Educat1x1, on hi havia diners per a tot.

Perquè aquest projecte "Punto neutro" neix, un cop més, totalment d'esquena al professorat: és un projecte tancat entre empresaris del sector i polítics. Uns tenen els diners, els altres volen els diners i tenen canapès de truita de patata.

És una autèntica vergonya que amb la immensa quantitat de materials didàctics lliures i gratuïts que existeixen actualment a la xarxa, fruit de tantíssims professors i professores entusiastes que els ofereixen a un cost zero per al sistema, sistemàticament l'entrada del digital a les aules hagi de passar per regar amb milions d'euros aquests lobbys empresarials educatius. Unes empreses que si no és per la promesa de rebre aquests milions, no mouen un dit per la modernització de l'ensenyament.

Un cop més haurem de veure la imposició d'uns valors mercantilistes-consumistes als nostres alumnes i les seves famílies: Només si pagues la llicència digital tens dret a accedir als continguts digitals, i només durant un any, a l'any que ve, torna a pagar per accedir-hi. El que jo considero que és la negació directa del que haurien de ser els valors de l'escola, almenys de l'escola pública.

Us convido des d'aquí a que feu una ullada a http://www.xarxatic.com/punto-neutro-la-ultima-cesion-a-las-editoriales-de-libros-de-texto/

Libros educativos sin ánimo de lucro

http://iessanjose.blogspot.com.es/2013/06/libros-educativos-sin-animo-de-lucro.html