Motivació i desmotivació

Les Matemàtiques, amb majúscula, les podeu trobar al vostre voltant, a qualsevol lloc, en qualsevol moment, només cal que us fixeu bé.

Per exemple, a l'entrevista que apareix a La Vanguardia del 22/2/2014, a l'economista Claus Desmet.

Descarregar arxiu entrevista La Vanguardia 22/2/2014

L'entrevistador parla d'història, d'economia, de sociologia...

Com? No veieu les matemàtiques? Hi són! Fixeu-vos-hi bé! Estan allà, al darrera de la fotografia:

On qualsevol inculte només veuria cadenes de lletres i nombres sense el més mínim valor, nosaltres veiem matemàtiques: exponencials, integrals, màxims...Fórmules algebraiques, expressions algèbriques, àlgebra. Les matemàtiques són tan poderoses com discretes: expliquen el món, resolen els problemes... i després deixen tot el protagonisme a les explicacions amb paraules, quedant en un segon pla, "que es vegi alguna cosa de fons".

Es parla molt de la motivació. La motivació (la desmotivació dels alumnes) és un factor molt important actualment en l'ensenyament de les matemàtiques. Però només es parla de la motivació/desmotivació dels alumnes, mai de la motivació/desmotivació dels professors de matemàtiques.

Per a mí l'entrevista anterior és molt motivadora. Veure aquestes expressions algèbriques a la pissarra d'aquest investigador em resulta molt motivador per a millorar i avançar com a professor de matemàtiques. Em fa sentir que participo d'algo realment important, i intento transmetre als meus alumnes aquesta grandesa en totes i cadascuna de les meves classes.


Per contra, trobo totalment desmotivador aquest exercici de les passades proves diagnòstiques de 4t ESO:

Molt desmotivador és veure que després de quatre anys d'ESO amb la probabilitat suposadament integrada al llarg de tot el currículum, només podem "avaluar" si els nostres alumnes tenen clar que "no se sap si plourà el dia 24, de juny". És això tot el que podem esperar d'un currículum basat en "competències bàsiques"?

Són molt desmotivadores en general totes aquestes proves diagnòstiques estandaritzades i estandaritzants, i molt desmotivador és un currículum de les matemàtiques basat en unes "competències bàsiques", copiant el  pitjor de la "new new math" de la NCTM americana, que esborra el llenguatge de l'àlgebra del currículum. Quant començarem a mirar cap a l'est? Són competencials les matemàtiques que s'ensenyen a Àsia?


Que els nostres alumnes tenen un greu problema de comprensió lectora, i un problema molt important amb el "sentit comú" és una cosa que no podem negar ni obviar com a educadors, i l'exercici de dalt és una bona prova de que alguna cosa greu succeeix, però l'assignatura de matemàtiques no té la culpa, ni pot ser la víctima d'aquest enorme forat educatiu. Les matemàtiques són el que són, el que han sigut sempre, cadenes de lletres i nombres que formen un llenguatge anomenat àlgebra, que ens ajuda a comprendre l'univers. Tot l'univers! no només els problemes del supermercat i tarifes de mòbil.