Insatisfaccions bàsiques

Dos vídeos que he vist ultimament al Youtube:

El d'una professora que expressa la seva insatisfacció al veure com la seva feina esdevé més i més  burocràtica, impersonal, alineada...

I el d'un estudiant que expressa la seva insatisfacció amb un sistema escolar sense humanitat, reduït a una successió de proves selectives: "I Will Not Let An Exam Result Decide My Fate"

L'escola és una eina social. I de vegades una eina esdevé insatisfactòria perquè li demanem massa, perquè abusem d'ella. Pensem per exemple en una clau fixa:

Aquesta clau fixa és dels números 16 i 17, i significa que, com a eina, només serà satisfactòria per collar o afluixar cargols del 16 o 17.

Això significa que si has d'afluixar cargols de moltes mides, (i vols que sigui una experiència satisfactòria)  t'has de proveir de moltes claus com aquesta

Fins aquí tot està clar. Però ara comença el fenòmen "teletienda" de l'escola actual:

Pensem ara en una clau anglesa:

Una clau anglesa és una clau que, en principi, substitueix ella sola a tot un joc de claus fixes, fantàstic oi?, Aparentment podriem dir que no cal haver de disposar de tantes claus fixes diferents si disposem d'una clau anglesa adaptable a qualsevol mida de cargol.

Però si aneu a qualsevol taller mecànic mínimament seriós, segur que observareu un enorme joc de claus fixes, perquè?

Perquè una eina polivalent no serà mai tan satisfactòria com una eina específica, i si es tracta d'afluixar un cargol difícil, disposar només d'una clau anglesa pot esdevenir una experiència molt insatisfactòria, per al mecànic, per al cargol i per a la pròpia clau anglesa que pot acabar inservible.

I podem anar encara més enllà amb la metàfora. Al mercat podem trobar unes eines multiús fantàstiques que, suposadament, podrien substituir a tota una caixa d'eines:

Oi que són boniques? Visualment són molt més atractives (res a veure amb la senzillesa de la clau fixa de dalt), però proveu de fer-la servir i veureu com acabarà de malament, i com el resultat serà insatisfactori.

La societat actual vol que l'escola sigui la "navalla suïssa" educativa, una eina que serveixi per a tot i que solucioni tots els problemes (acadèmics, laborals, personals...)

Una pretensió alimentada des de les pròpies institucions educatives que funcionen com "teletiendas" del bueno-bonito-barato ("Educat1x1", "Competències bàsiques"...), per a major glòria dels gurús educatius de canapè de truita de patata dels ICES. Una escola "multiús", de professors i professores "multiús", una immensa font social de multi-insatisfaccions.