Correcció automàtica d'exercicis

Tot i que han passat més de quinze anys, encara recordo com era d’avorrit l’anar a classe a la facultat de Matemàtiques de Barcelona, tantes i tantes hores on no podies fer res més que prendre apunts de tot el que el professor anava escrivint a la pissarra, pàgines i pàgines de teoremes i demostracions, hora rere hora, entenent amb prou feines la meitat de la meitat de la meitat de tot el que aquell matematicosàure de torn anava dient i escrivint. I així dia rere dia, setmana rere setmana fins que al final t’ho jugaves tot en un únic examen quadrimestral  terrible.  Amb algunes assignatures fins i tot corrien entre els estudiants apunts que anaven passant d’any en any amb els què podies comprovar fins a quin punt aquell professor repetia, exactament igual any rere any el mateix discurs, pràcticament amb les mateixes paraules.

Aquest estiu tot va començar com una petita discussió de cafè bar amb un amic que si existeixen o no els ordinadors quàntics, que sí ,que no, que mirem‘ho al google, que si aquesta web no és de fiar, que si mira aquesta altra, i vaig acabar inscrit a un curs MOOC de programació quàntica de la Universitat de Berkeley, (“CS-191x Quantum Mechanics and Quantum Computation”)  mitjançant la plataforma edX (www.edx.com) .

Ha sigut la meva primera experiència real en un entorn MOOC i la he trobat molt positiva. La seva dinàmica és molt viva, amb unitats didàctiques setmanals, consistents en llegir i estudiar uns documents en pdf i mirar uns vídeos. A més a més tens a la teva disposició un espai fòrum per a preguntar i comentar amb la resta d’estudiants.

Aquestes universitats amb aquests cursos et venen a dir que si el que vols és assistir a classe en el sentit “bàsic” d’escoltar al professor i prendre apunts, no cal que et matriculis, ni tan sols cals que vinguis, ja et passem els vídeos de les classes i els apunts, totalment gratis, per a que els vegis tranquil·lament a casa teva. Aquesta primera diguem “capa d’experiència estudiantil” te la donen de franc.

A més a més de llegir pdf’s i mirar vídeos, setmanalment has de realitzar un test que t’avalua si realment has entès o no els conceptes que es van donant. I aquestes proves es corregeixen de forma totalment automàtica, mitjançant un nou software d’intel·ligència artificial que aquesta plataforma edX ha començat a experimentar aquest mateix any.

La correcció automàtica de proves significa poder oferir als estudiants molts més elements d’avaluació, (d’autoavaluació) que els permetin comprovar els coneixements adquirits, no només una vegada al final del curs, quan ja no es pot fer res, sinó de forma contínua i integrada al llarg de tot el curs, donant a l’estudiant l’oportunitat de repassar i aprofundir tots els continguts.

Però el que més m’ha cridat l’atenció és que, a més a més dels típics exercicis de resposta múltiple i de resposta purament numèrica...

...aquesta plataforma incorpora un editor d’equacions que permet escriure resultats matemàtics complexos, “amb lletres”, i un intèrpret que permeti identificar expressions matemàtiques equivalents, (que m’imagino que serà com el que desenvolupa Wolfram i el programa Mathematica). 

Toomates incorpora des de fa anys un sistema de correcció automàtica d’exercicis numèrics, però aquestes grans plataformes e-learning com edX, Coursera (www.coursera.org)  o Udacity (www.udacity.com)  van molt més enllà, i el resultat és sorprenent.

Inevitablement aquestes noves eines de correcció automàtica d’exercicis han encès un gran debat a les xarxes socials, on moltes persones expressen els seus dubtes sobre la viabilitat i utilitat real d’aquestes eines.

Òbviament, la polèmica està servida quan es treu del seu context natural  i es porta a contextos per als quals no s’ha pensat: Podem llegir un comentari en contra en un article del New York Times: […]Last year when my daughter was in 7th grade, her teacher started using computer essay grading. She would write her essay at home, using the computer, and would get a score. My daughter loves to write but got frustrated because the computer insited on correcting the grammatical errors of portions of the essay in which she used poetic language.[...]. Decididament no té sentit aplicar la correcció automàtica a textos amb llenguatge poètic, és clar, (què bèstia aquest professor!), però podem pensar que pot trobar molt camp de desenvolupament en l’aprenentatge de les matemàtiques.

Un punt polèmic interessant és la valoració del treball del professor corregint proves. Les hores que es passa corregint els exàmens, serveixen per a alguna cosa realment? Els defensors de la correcció automàtica d’exercicis reivindiquen que aquestes eines “alliberen” al professor de la feina de corregir per poder dedicar aquest temps  a altres coses “millors”, però  els contraris proclamen que precisament el corregir les proves, amb retolador vermell  i a mà, forma una part substancial de l’experiència del professor, no és  cap “temps perdut”. 

Un altre punt polèmic és el “feedback”. Els defensors dels sistemes automàtics de correcció troben inadmissible que actualment un alumne hagi d’esperar setmanes a que el professor acabi de corregir els exàmens, i reivindiquen la correcció instantània que proporciona l’ordinador, que assenyala a l’estudiant en aquell moment i tantes vegades com vulgui, en quins elements ha de millorar. Els contraris a aquests sistemes denuncien la diguem “dèria de la instantaneïtat”  actual, i afirmen que no per molt avaluar necessàriament s’aprèn més.

Recordo que de jovenet treballava els estius a un Garden Center venent tot tipus d’eines i estris per al jardí. Disposàvem de màquines tallagespa a motor i manuals, i quan un client em demanava la meva opinió sobre quina era millor comprar, jo sempre deia el mateix: La màquina manual li ofereix el plaer de tallar la gespa vostè mateix, i la màquina a motor li allibera d’haver de tallar la gespa vostè mateix. És una qüestió molt personal, però el que està clar és que si parlem de jardins molt grans, la màquina a motor és la única opció realment vàlida. De la mateixa manera, la correcció automàtica o manual d’exàmens pot ser una opció molt personal de cada professor, però en entorns de molta massificació d’alumnat no deixa de ser una opció molt a tenir en compte.