Tot i que han passat més de quinze anys, encara recordo com
era d’avorrit l’anar a classe a la facultat de Matemàtiques de Barcelona, tantes
i tantes hores on no podies fer res més que prendre apunts de tot el que el
professor anava escrivint a la pissarra, pàgines i pàgines de teoremes i
demostracions, hora rere hora, entenent amb prou feines la meitat de la meitat
de la meitat de tot el que aquell matematicosàure de torn anava dient i
escrivint. I així dia rere dia, setmana rere setmana fins que al final t’ho
jugaves tot en un únic examen quadrimestral terrible. Amb algunes assignatures fins i tot corrien
entre els estudiants apunts que anaven passant d’any en any amb els què podies
comprovar fins a quin punt aquell professor repetia, exactament igual any rere
any el mateix discurs, pràcticament amb les mateixes paraules.
Aquest estiu tot va començar com una petita discussió de
cafè bar amb un amic que si existeixen o no els ordinadors quàntics, que sí
,que no, que mirem‘ho al google, que si aquesta web no és de fiar, que si mira
aquesta altra, i vaig acabar inscrit a un curs MOOC de programació quàntica de
la Universitat de Berkeley, (“CS-191x Quantum Mechanics and Quantum Computation”)
mitjançant la plataforma edX
(www.edx.com) .
Ha sigut la meva primera experiència real en un entorn MOOC
i la he trobat molt positiva. La seva dinàmica és molt viva, amb unitats
didàctiques setmanals, consistents en llegir i estudiar uns documents en pdf i
mirar uns vídeos. A més a més tens a la teva disposició un espai fòrum per a
preguntar i comentar amb la resta d’estudiants.
Aquestes universitats amb aquests cursos et venen a dir que
si el que vols és assistir a classe en el sentit “bàsic” d’escoltar al
professor i prendre apunts, no cal que et matriculis, ni tan sols cals que
vinguis, ja et passem els vídeos de les classes i els apunts, totalment gratis,
per a que els vegis tranquil·lament a casa teva. Aquesta primera diguem “capa
d’experiència estudiantil” te la donen de franc.
A més a més de llegir pdf’s i mirar vídeos, setmanalment has
de realitzar un test que t’avalua si realment has entès o no els conceptes que
es van donant. I aquestes proves es corregeixen de forma totalment automàtica,
mitjançant un nou software d’intel·ligència artificial que aquesta plataforma
edX ha començat a experimentar aquest mateix any.
La correcció automàtica de proves significa poder oferir als
estudiants molts més elements d’avaluació, (d’autoavaluació) que els permetin
comprovar els coneixements adquirits, no només una vegada al final del curs,
quan ja no es pot fer res, sinó de forma contínua i integrada al llarg de tot
el curs, donant a l’estudiant l’oportunitat de repassar i aprofundir tots els
continguts.
Però el que més m’ha cridat l’atenció és que, a més a més dels
típics exercicis de resposta múltiple i de resposta purament numèrica...
...aquesta
plataforma incorpora un editor d’equacions que permet escriure resultats
matemàtics complexos, “amb lletres”, i un intèrpret que permeti identificar
expressions matemàtiques equivalents, (que m’imagino que serà com el que
desenvolupa Wolfram i el programa Mathematica).
Toomates incorpora des de fa
anys un sistema de correcció automàtica d’exercicis numèrics, però aquestes
grans plataformes e-learning com edX, Coursera (www.coursera.org) o Udacity (www.udacity.com) van molt més enllà, i el resultat és
sorprenent.
Inevitablement aquestes noves eines de correcció automàtica
d’exercicis han encès un gran debat a les xarxes socials, on moltes persones expressen
els seus dubtes sobre la viabilitat i utilitat real d’aquestes eines.
Òbviament, la polèmica està servida quan es treu del seu
context natural i es porta a contextos
per als quals no s’ha pensat: Podem llegir un comentari en contra en un article
del New York Times: […]Last year when my daughter was in 7th grade, her teacher
started using computer essay grading. She would write her essay at home, using
the computer, and would get a score. My daughter loves to write but got
frustrated because the computer insited on correcting the grammatical errors of
portions of the essay in which she used poetic language.[...]. Decididament no
té sentit aplicar la correcció automàtica a textos amb llenguatge poètic, és
clar, (què bèstia aquest professor!), però podem pensar que pot trobar molt
camp de desenvolupament en l’aprenentatge de les matemàtiques.
Un punt polèmic interessant és la valoració del treball del
professor corregint proves. Les hores que es passa corregint els exàmens,
serveixen per a alguna cosa realment? Els defensors de la correcció automàtica
d’exercicis reivindiquen que aquestes eines “alliberen” al professor de la
feina de corregir per poder dedicar aquest temps a altres coses “millors”, però els contraris proclamen que precisament el
corregir les proves, amb retolador vermell i a mà, forma una part substancial de l’experiència
del professor, no és cap “temps perdut”.
Un altre punt polèmic és el “feedback”. Els defensors dels
sistemes automàtics de correcció troben inadmissible que actualment un alumne hagi
d’esperar setmanes a que el professor acabi de corregir els exàmens, i
reivindiquen la correcció instantània que proporciona l’ordinador, que
assenyala a l’estudiant en aquell moment i tantes vegades com vulgui, en quins
elements ha de millorar. Els contraris a aquests sistemes denuncien la diguem “dèria
de la instantaneïtat” actual, i afirmen que
no per molt avaluar necessàriament s’aprèn més.
Recordo que de jovenet treballava els estius a un Garden
Center venent tot tipus d’eines i estris per al jardí. Disposàvem de màquines
tallagespa a motor i manuals, i quan un client em demanava la meva opinió sobre
quina era millor comprar, jo sempre deia el mateix: La màquina manual li
ofereix el plaer de tallar la gespa vostè mateix, i la màquina a motor li
allibera d’haver de tallar la gespa vostè mateix. És una qüestió molt personal,
però el que està clar és que si parlem de jardins molt grans, la màquina a
motor és la única opció realment vàlida. De la mateixa manera, la correcció
automàtica o manual d’exàmens pot ser una opció molt personal de cada professor,
però en entorns de molta massificació d’alumnat no deixa de ser una opció molt
a tenir en compte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario