[...]Alsina és partidari de provocar la sorpresa davant la bellesa i les característiques d’objectes reals que participin de principis matemàtics (mosaics, calidoscopis, políedres, dissenys minimals…) i davant objectes matemàtics abstractes de propietats enginyoses. Buscar la sorpresa davant la genialitat d’un raonament, la visualització d’un problema o d’una solució inesperada. Claudi Alsina apunta la necessitat de divertirse fent matemàtiques, a través de la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions (ús de taulers, dòminos, cartes, cubs, daus…) o associada a l’existència al mercat de jocs d’ordinador.[..]
Podem suposar que, dies després, el propi senyor Alsina, com a responsable de les proves de selectivitat, va posar en pràctica aquestes idees, en particular allò de "objectes matemàtics abstractes de propietats enginyoses", en concret al primer exercici de la prova:
A un sistema d'equacions, com tothom sap, les lletres x , y , z representen nombres sota algunes condicions, és el principi fonamental de l'àlgebra.
A més a més, algunes altres lletres a , b , c també poden representar nombres, els anomenats paràmetres...
Però la novetat d'aquest any està en què algunes lletres (en concret la segona x de la tercera equació) poden representar alguna altra cosa (un nombre o una altra lletra...) o no. L'alumne de selectivitat davant d'aquest enunciat, havia de decidir: O bé deixar la segona x de la tercera equació tal qual, assumint que els responsables d'una prova tan important no haurien deixat passar un error així, o bé canviar la segona x per una z, pensant que sí, que als responsables d'aquesta prova de 30000 alumnes se'ls va colar un error tan bèstia.
A més a més, els professors que estaven presents a les proves com a vocals també van poder participar activament de "la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions", donant més temps als alumnes, dient que es tractava d'una errata, uns altres que no, provocant "la sorpresa davant la bellesa i les característiques d’objectes", que diria el Sr. Alsina.
El propi diari La Vanguardia, un dia després (15/6/2013), publica sobre aquest error de les pau
- Una editorial
- Una carta d'una estudiant afectada
- Un article a dues pàgines
I el que és molt millor, també participa d'aquesta nova tendència de les matemàtiques dels enunciats flexibles, perquè tot i què el seu editorial es titula "Selectivitat: Errors inadmissibles", publica aquest mateix exercici canviant una altra lletra!
Un cop més, els professors de matemàtiques d'aquest pais estem d'enhorabona, perquè ara el sistema incorpora la unitat imaginària, els nombres complexos, ja no dóna les dues solucions que aparèixen (això, dintre d'aquestes noves tendències importa ben poc), sinó que són
Amb 2x: a = -5 +i/2 , b = -1 + i/2 , c = -3 + i /2
Amb 2z: a = 5/2 +i/2 , b = 1/2 + i/2 , c = 3/2 + i/2
Personalment crec que això és imparable, estem davant d'una nova era de les matemàtiques, en la què es van consolidant totes les noves tendències de tots aquests grans il·luminats i gurús de la didàctica que pul·luen per les altes esferes educatives, tan lluny com poden de les aules. Som-hi companys! Erradiquem del tot la disciplina antiquada de l'àlgebra de "la vieja escuela", saltem tots junts, professors i alumnes, de cap a la piscina de les competències bàsiques, gaudint tots de "la necessitat de divertirse fent matemàtiques, a través de la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions", Diguem sí a les matemàtiques flexibles, on una cosa pot ser la cosa o una altra cosa, que només son lletres!
Com diria el meu pare, vamos a ir a la gloria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario