El DataMining és una pràctica
empresarial que consisteix en recollir moltíssimes petites dades,
fins a la més insignificant, analitzar-les mitjançant enormes
processadors per extreure'n informacions que puguin millorar la
producció i el benefici.
Per exemple, una baixada en el nombre
de bitllets comprats a una determinada línia de tren pot indicar que
els seus revisors no estan fent prou bé la seva feina, fins i tot
es pot determinar quin és el revisor que falla creuant aquestes
dades amb les dades dels horaris dels revisors. I tot plegat es
realitza ben lluny del lloc de treball.
O un volum significatiu en el nombre de
reclamacions per un producte defectuós s'analitza fins a deduir que
tal transportista o intermediari va ser negligent o que un determinat
proveïdor, potser a l'altra punta del món, no va complir amb els
nivells de qualitat exigits.
Només les grans corporacions
empresarials disposen de la enorme potència informàtica que
necessiten aquestes sistemes DataMining, la immensa capacitat de
memòria per a recollir els milions i milions de petites dades que hi
arriben, la no menys immensa capacitat de càlcul per a analitzar-les
de mil maneres diferents per extreure'n informació significativa, i
de la tecnologia que hi ha darrere dels algoritmes d'aquestes
supercomputadores.
Les grans empreses estan invertint
enormes quantitats de diners en el desenvolupament d'aquests sistemes
informàtics, perquè veuen com la seva utilització proporciona
informació per optimitzar la producció i la rendibilitat, a un cost
mínim.
A més a més, aquests sistemes són
adaptables, és a dir, un sistema que funciona per a una empresa
tèxtil també pot ser bo per a una empresa de telefonia o de
farmàcia. Un cop s'ha realitzat l'enorme inversió en computadores i
tecnologia, és un servei més que es pot oferir... Per què no també
a l'escola pública?
InBloom és una iniciativa que va rebre
100 milions de dòlars de finançament per la més gran i poderosa fundació
filantròpica del món, la Bill & Melinda Gates Foundation, (aquí
filantròpica potser s'hauria d'entendre en el sentit de no haver de
pagar impostos) amb l'objectiu de revolucionar totalment el món de
la escola pública dels Estats Units.
Consisteix en passar totes les dades
dels alumnes, fins i tot les més íntimes i personals (familiars,
racials, mèdiques, acadèmiques...) a un enorme gestor extern a
l'escola, on també arribaran totes les dades, fins i tot les més
ínfimes de l'evolució acadèmica de cada alumne. Totes aquestes
dades són analitzades contínuament per aquest sistema que retorna a
l'escola la informació processada de com evoluciona cada alumne, i a
més a més, ofereix aquesta informació a les empreses educatives
per a que puguin proporcionar productes didàctics específics a la
situació i necessitats de cada alumne.
Que el gestor informàtic d'aquest
sistema sigui propietat del magnat Rupert Murdoch no és res que
sembli preocupar als il·luminats promotors d'aquesta
iniciativa. Tot plegat no té cap cost per als pares, per a l'escola
ni per al sistema educatiu públic americà. Qui podria negar-s'hi?
Sobretot perquè les lleis federals que fins ara prohibien
taxativament que les dades personals dels alumnes poguessin sortir de
l'escola han sigut anul·lades.
Molts pares han expressat la seva por i
el seu rebuig a que tota la informació dels seus fills sigui
gestionada des de empreses privades, i moltes associacions de
professors han expressat la seva perplexitat en el que interpreten
com un cavall de Troia per a sotmetre a la lògica empresarial la
experiència educativa.
El vídeo promocional de la pròpia
InBloom mereix un estudi. És impressionant. De veritat que fa por.
Observeu com és la escola ideal segons la pròpia
InBloom. La mestra no deixa ni per un moment d'introduir dades i més
dades a la seva tablet, a més a més de que tot el que els xiquets
fan queda recollit amb les seves pròpies tablets escolars. Vegeu com tota aquesta informació retorna des de InBloom
a la mestra, a la directora de l'escola, als pares (i hem de suposar
que també a les autoritats educatives) en forma de gràfics de pastís, de
gràfics de barres (sempre ascendents, sempre a millor).
El meu moment preferit d'aquest vídeo
és quan la mare li diu al seu fill que en cinc minuts deixi de veure
la televisió i es posi a llegir un llibre (no un llibre de paper,
esclar, un llibre digital que apareix a la pròpia pantalla del
televisor), la mare escriu a la seva tablet la notificació i al
instant al nen li apareix a la pantalla del televisor la nota de la
mare, però és que la mare i el nen estan al mateix espai, a uns
cinc o sis metres de distància l'un de l'altre.
La figura de la mestra queda reduïda a
ser només un recol·lector de dades, perquè aquests sistemes
necessiten quantitats enormes de dades, un fluxe continu de
informació, un sistema que li diu a la mestre tu ves apuntant a
la teva tableta, que nosaltres fem la resta. El protagonisme de
l'experiència escolar ja no el té la mestra, sinó el sistema
informàtic InBloom i les grans empreses educatives darrere d'aquest.
No hay comentarios:
Publicar un comentario