Desconnexions

Llegeixo la columna de Daniel Arasa a La Vanguardia sobre la “desconnexió” a Internet de certes escoles d’elit:  “[...]la majoria d’empleats de Google, Apple i d’altres empreses de Silicon Valley han decidit inscriure els fills en escoles en què les tecnologies hi siguin absents, en col·legis desconnectats[...]”.

Descarregar article de La Vanguardia (18/9/2012)

Article de Quim Monzó "La indefensión" (La Vanguardia 9/10/2012)

Jo crec que més que parlar de “escoles desconnectades” s’hauria de parlar de “escoles amb criteri”, és a dir, escoles on les tecnologies estan integrades de forma crítica i racional, on el professorat sap perfectament i en tot moment què avantatges i inconvenients pot tenir fer servir un determinat mitjà tecnològic i pren la decisió de fer-lo servir o no. Les “escoles amb criteri” serien doncs escoles on s’han superat les filies i fòbies a les noves tecnologies.

Recordo que a l’institut on treballava fa uns anys van fer el pas de passar-se al projecte Educat1x1, i van decidir substituir de cop totes les pissarres de guix de l’institut per pissarres digitals interactives. I recordo com la direcció d’aquell institut estava realment contrariada amb mi perquè no entenien com era possible que jo, un apassionat de les noves tecnologies, protestés reivindicant el poder mantenir les velles pissarres de guix a les aules, al costat de les noves digitals. Va ser inútil, si o sí l’arribada de les noves pissarres interactives havia d’implicar necessàriament desfer-nos de les de guix. Fins i tot van arribar a dir que la pols del guix obstruïa els ventiladors dels canons projectors.

Fa uns anys vaig ser convidat per Microsoft a participar al IV Annual Worldwide Innovative Teachers’ Forum, a la ciutat de Hong Kong. Allà vam anar més d’un centenar de professors i professores innovadors d’arreu del món per compartir i divulgar les nostres iniciatives didàctiques, sempre amb un nexe comú: La revolució que significarà integrar Internet a l’escola. La tesi d’aquell congrés era que, disposant d’una connexió a Internet, fins i tot la més recòndita i aïllada escola podria oferir als seus alumnes un aprenentatge i una educació moderna i de qualitat. Internet com a porta al món, i la comunicació (entesa sempre a través de les noves tecnologies, sobre tot les xarxes socials) com a eix central d’una educació on el pes ja no està en tot el que pots arribar a aprendre, sinó en desenvolupar les capacitats per a comunicar, per a compartir amb gent de tot el món  el que saps.

Doncs bé, el que més em va sorprendre d’aquell congrés va ser que, girant com girava tot al voltant d’Internet i de les seves fantàstiques i infinites potencialitats educatives, a tots els professors que vam assistir vam tenir una cosa diguem “prohibida”: No vam tenir accés a Internet!. Allà vam estar, a un dels millors hotels del centre de Hong Kong, en un congrés de Microsoft sobre les exceŀlències d’Internet... i sense wifi! El raonament de l’organització no podia ser més clar : Ells no ens havíem portat a tants professors i professores fins a Hong Kong per a que estiguéssim allà amagats cadascun darrera dels nostres portàtils com a les festes geek americanes. Els organitzadors volien que ens comuniquéssim entre nosaltres de veritat, de paraula, mitjançant els grups de treball que es van anar establint al llarg de les jornades (i per tant era primordial tenir un bon nivell d’anglès). Contradicció? Cap. Els organitzadors tenien uns criteris molt clars sobre el que volien.

El mateix raonament el podríem aplicar a l’escola: Quin interès pot tenir reunir a tants alumnes dintre d’un edifici cada matí de vuit a tres,  si l’experiència que trobaran allà dintre és la d’estar connectats a Internet? Per a estar connectats a Internet no caldria  que hi anessin, podrien seguir les classes còmodament des de casa. Si els obliguem a sortir cada matí de casa per a anar a l’institut és per a oferir-los, i demanar-los, alguna cosa que no sigui “estar connectats”. Poc a poc anirem veient com les escoles i instituts esdevenen crítics amb les pantalles i la hiperconnectivitat que envolta el nostre jovent, i a mida que vagin adquirint criteri sobre aquest tema, aniran prenent la decisió de declarar-se espais lliures de pantalles. La presenciabilitat i no pas la virtualització serà el concepte clau de l’escola del futur.