Llegeixo al diari El País (18/6/2012) una notícia sobre escola i tecnologia.
I com és habitual, tenim un grup de suposats experts i especialistes en didàctica, educació, noves tecnologies i canapé de truita de patates, per als que tot el problema educatiu actual es redueix a que els alumnes són víctimes d'un professorat antiquat, obsolet i sense connexió amb la realitat.
L'article parla sobre un debat que porta per títol "La educación, ¿qué hacemos mal?" (que fem malament nosaltres, els professors i professores, esclar)
I des del començament ( "Los alumnos se aburren en la escuela, opinan multitud de expertos"), fins al final sempre amb el mateix discurs, que ja ha esdevingut una teologia de tant repetida: La teologia de la salvació de l'educació per mitjà de la santa connectivitat a Internet.
I, cosa curiosa, les matemàtiques i el seu ensenyament sempre han de rebre "garrotada": "[El cambio] no llegará muy lejos[...] si lo único que se sigue valorando es, por ejemplo, la capacidad de cálculo"
Amb aquest article n'hi per llogar-hi cadires. No hi caben més xorrades juntes. Una altra perla: "Si la educación se ha centrado tradicionalmente en la lectoescritura, el cálculo etcétera, debe abrirse ahora a las denominadas inteligencias múltiples o también potencialidades del hemisferio derecho de nuestro cerebro." I com que ho diu una experta, doncs tothom a callar.
Sembla que juguin a veure qui la diu més grossa. Un especialista (premi Príncipe de Asturias de Ciencia y Tecnologia amb un treball excavant en Atapuerca) afirma que "[...]hace falta un primer paso: la rebeldía de cuestionar las soluciones ya ensayadas.[...] ¿estamos dispuestos a fomentar la rebeldía en las escuelas?".
Sort que, dies després, i al mateix diari, podem llegir una entrevista amb un científic, Sandip Tiwari, un expert sobre nanotecnologia, (per tant un expert sobre un camp del coneixement amb moltíssimes aplicacions i que està lligat a enormes inversions econòmiques) que ens ofereix una visió molt diferent de les coses:
Sobre Internet opina "el accesso masivo a la información hace que los jóvenes sean capaces de hacer varias cosas a la vez, pero está desapareciendo en ellos la capacidad de concentrarse".
I sobre l'ensenyament continua dient: "Me pregunto cuántos matemáticos van a surgir en Occidente en el futuro, porque la gente joven no está aprendiendo a volcarse en un problema durante ocho horas, y las matemáticas lo exigen".
No es poden dir les coses amb major claredat, ni, sense voler, fer un plantejament tan políticament incorrecte.
Atrevir-se a afirmar que les matemàtiques "exigeixen"! I ni més ni menys que exigir dedicar-se vuit hores a resoldre un problema! Quin sacrilegi! quina blasfèmia per a tota la colla de didàctics i experts de la teologia de l'aprenentatge fàcil i divertit!
I Tenir el coratge d'afirmar que l'accés massiu a la informació produeix falta de concentració entre els joves... penitenciagite!
Trobo que la didàctica ha arribat a tal nivell de buidor, de frivolitat, que s'hauria de reivindicar i fomentar, encara que fos només per higiene mental, un cert grau d'antididàctica: la reivindicació d'una experiència de l'ensenyament i aprenentatge sense intermediaris, sense "llibre d'instruccions" ni popes educatius. L'aprenentatge com a resultat d'ajuntar una persona amb ganes d'aprendre i una persona amb ganes d'ensenyar. Començar de zero.
No hay comentarios:
Publicar un comentario