“Llibres de text i control del
currículum”. Així es titula la pàgina 246 del llibre de text
oficial del CAP (Curs d'Adaptació Pedagògica) de fa uns anys (ICE de la UB):
Aquest llibre només dedica una página de 390,
una única pàgina!, al que és el recurs educatiu més costós per a
les famílies: Els llibres de text. I tot per deixar els llibres de
text de la pitjor manera. Ni una, ni una sola valoració positiva.
Segons els propis professors del CAP,
el llibre de text no és res més que un element de control del
currículum per part de l'Estat, un negoci per a les editorials i poc
més. Una llosa educativa per a major glòria del compte de resultats del lobby editorial.
Fins i tot es fa referència a “poders
ocults de l'educació”... I no estem parlant de cap fulletó antisistema
d'un casal anarquista del barri de Sants de Barcelona, no!, és el
que s'explica al curs oficial per a la preparació dels nous professors
d'Ensenyament.
Però és que resulta que si ara llegim la notícia de La Vanguardia del passat
24/1/2014,
Podem deduir que els llibres de text no serveixen ni per a controlar el currículum:
El gremi va rebutjar la iniciativa de Rigau. [..]"Ja hem invertit molts recursos i esforç a preparar material de cara al curs que ve; si la consellera aconsella a escoles i famílies que no comprin els llibres nous perdrem tota aquesta inversió, serà un cop molt dur per al sector", va assenyalar Antonio Garrido, director general d'Edebé i responsable de l'àrea de llibres de text al Gremi d'Editors.[...]
Vaja, les editorials li han dit a la Sra. Consellera "que va a ser que no". Que ells estan per guanyar quartos i que no els emboliquin amb històries polítiques: [...]"Demanem a Ensenyament que no ens utilitzi en les seves batalles polítiques", va afegir Garrido. Els editors creuen que Rigau els ha deixat en una posició molt delicada i veuen perjudicats els seus interessos.[...]
Oh! Quina oportunitat tan bona, l'actual, de superar aquest producte comercial i educativament nefast com és el llibre de text de les editorials, de donar-hi el definitiu "cop molt dur al sector". Ja ha passat amb el món de la música, està passant amb el món dels diaris, de la televisió, fins quan haurem de mantenir subvencionat el sector del llibre de text amb els diners de les famílies dels nostres alumnes?
La fotografia que acompanya la notícia "Escoles i famílies proven d'aprofitar al màxim els llibres i reutilitzar els d'altres anys per estalviar diners" és una magnífica imatge dels valors de la cultura, de l'estalvi, de la solidaritat, del benefici comú, de fer perdurables les coses valuoses... una sonora bofetada en la cara dels "grups de poder en el món educatiu".
Podem deduir que els llibres de text no serveixen ni per a controlar el currículum:
El gremi va rebutjar la iniciativa de Rigau. [..]"Ja hem invertit molts recursos i esforç a preparar material de cara al curs que ve; si la consellera aconsella a escoles i famílies que no comprin els llibres nous perdrem tota aquesta inversió, serà un cop molt dur per al sector", va assenyalar Antonio Garrido, director general d'Edebé i responsable de l'àrea de llibres de text al Gremi d'Editors.[...]
Vaja, les editorials li han dit a la Sra. Consellera "que va a ser que no". Que ells estan per guanyar quartos i que no els emboliquin amb històries polítiques: [...]"Demanem a Ensenyament que no ens utilitzi en les seves batalles polítiques", va afegir Garrido. Els editors creuen que Rigau els ha deixat en una posició molt delicada i veuen perjudicats els seus interessos.[...]
Oh! Quina oportunitat tan bona, l'actual, de superar aquest producte comercial i educativament nefast com és el llibre de text de les editorials, de donar-hi el definitiu "cop molt dur al sector". Ja ha passat amb el món de la música, està passant amb el món dels diaris, de la televisió, fins quan haurem de mantenir subvencionat el sector del llibre de text amb els diners de les famílies dels nostres alumnes?
La fotografia que acompanya la notícia "Escoles i famílies proven d'aprofitar al màxim els llibres i reutilitzar els d'altres anys per estalviar diners" és una magnífica imatge dels valors de la cultura, de l'estalvi, de la solidaritat, del benefici comú, de fer perdurables les coses valuoses... una sonora bofetada en la cara dels "grups de poder en el món educatiu".
No hay comentarios:
Publicar un comentario