L’altre dia navegant per Internet em vaig topar
amb un article de debat del New York
Times de l’agost del 2010 en el qual s’afirma que la falta de presència de
continguts digitals educatius que substitueixin als llibres de text en paper no
es pas una qüestió didàctica o educativa, ben al contrari es tracta d’una
qüestió purament comercial: Les grans empreses editorials mantenen el mercat
del llibre de text captiu, segrestat, perquè és un dels últims reductes on
poden fer caixa, i el pas a digital suposaria per a ells una pèrdua inacceptable de
beneficis.
[...]The high cost of textbooks isn't a
technological problem to be solved by
digital distribution; it's a business model problem. With students as a captive
market, textbooks are the last big cash cow for conventional publishers.[...]
Tot això dintre del context nord-americà. Però
què passa a casa nostra? Podríem dir el mateix? El cas de la iniciativa Atria
ens pot ajudar a veure com se les gasten aquesta gent.
Atria va ser una iniciativa de la Conselleria
d’Educació de la
Generalitat de Catalunya al voltant del
2010 per a gestionar de forma
centralitzada els recursos didàctics digitals que implicava el desenvolupament
del projecte Educat1x1. Es va pressupostar en 1.8 milions d’euros i va ser
atorgat a la consultoria Aventia, amb la participació de La Caixa, Abacus i Microsoft.
En una entrevista a “B30 La revista econòmica del Vallès” (nº31, 5.11.2010),
els directors de Atria, Josep Grau-Sodevila i Josep Oriol Sanz,
parlen amb molta il·lusió d’aquest projecte. Si llegiu aquesta entrevista
veureu que tot plegat s’entén com un instrument de canvi que afectarà a tota la
comunitat educativa:
[...]fa un any que estem apostant per
l’educació. Es tracta d’un sector en transformació on hi ha implicats tots els
agents: editorials, llibreries, pares, centres educatius, professors i alumnes.
[...]
[...]Hi ha una nova forma d’ensenyar i els
nens tenen una altra manera d’aprendre, això ho assimilem amb el que va passar
amb la transformació del món de la música amb l’aparició de la plataforma
iTunes.[...]
Però realment les editorials tenen algun
interès en passar una transformació de tal magnitud?
Un altre document de la pròpia Generalitat de
Catalunya d’aquella època,
“Innovació a l’Administració de la Generalitat, Volum 1.
25 iniciatives innovadores, lliçons apreses” (Any 2010), parla sobre el
projecte Atria (pàgines 22 i 23), entenent aquest projecte com un mitjà per
obrir el món de la creació de recursos educatius més enllà de les empreses
editores:
[...]El departaments implicats en la
iniciativa perceberen la importància de la plataforma com una passarel·la de
canvi entre una formació amb recursos fets per tercers (bàsicament editorials)
a una educació amb recursos digitals elaborats, també, per docents i per altres
agents educatius[...]
i com a dificultats per a desenvolupar un
projecte així s’assenyala directament a les empreses editores com un dels
principals elements de resistència:
[...]Dificultats i estratègia d’implantació.
Les dificultats d’implantació d’aquesta
iniciativa innovadora es relacionen amb la resistència al canvi dels usuaris de
la plataforma, la resistència i els dubtes demostrats pel sector editorial davant
l’amenaça de pèrdua de mercats i reducció de la facturació i, finalment, amb la
manca de disponibilitat d’infraestructures de connectivitat als centres
educatius i a les llars, per les dificultats econòmiques i de capacitació[...]
No ho dic jo, no, ho va dir la pròpia
Generalitat de Catalunya: La resistència i els dubtes demostrats pel sector
editorial davant l’amenaça de pèrdua de mercats i reducció de la facturació.
I com acaba aquesta pel·lícula? Dos anys
després podem llegir al diari ABC (11/10/2012) la següent notícia:
El TSJC anula la plataforma digital de libros
de texto de Cataluña
[...]El Tribunal Superior de Justicia de
Cataluña (TSJC) ha estimado un recurso contencioso-administrativo interpuesto
por la Asociación
Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza
(Anele), y en consecuencia declara «la nulidad de la actuación material
constitutiva de vía de hecho consistente en la creación de una plataforma o
programa digital, dentro del proyecto denominado eduCAT». Otro nombre de esa plataforma
es Àtria.[...]
[...]El TSJC da la razón a los editores de
libros por dos motivos. El primero es: «No existe norma que ampare la creación
y puesta en funcionamiento de la plataforma digital en los concretos términos
en los que la
Administración demandada (la Generalitat) la ha
realizado », es decir, «sin expediente administrativo alguno en el que se
justifique la necesidad de su creación y el interés público que pretenda
safistacer ». El segundo es porque la Generalitat actúa como empresa mercantil que
limita la libre competencia[...]
El lobby editorial dels llibres de text entén
els recursos educatius com un producte estrictament comercial, són els SEUS
llibres. I aquesta gent funciona sota la
lògica del productor-consumidor, concretament ells són els productors i
nosaltres (pares, professors i alumnes) els consumidors, i punt.
Per tant sempre lluitaran amb dents i ungles
per defensar el que consideren seu. I d’un projecte pressupostat en 1.8 milions
d’euros només queda, a dia d’avui, aquesta freda web:
No hay comentarios:
Publicar un comentario