jueves, 27 de junio de 2013

Insatisfaccions bàsiques

Dos vídeos que he vist ultimament al Youtube:

El d'una professora que expressa la seva insatisfacció al veure com la seva feina esdevé més i més  burocràtica, impersonal, alineada...


I el d'un estudiant que expressa la seva insatisfacció amb un sistema escolar sense humanitat, reduït a una successió de proves selectives: "I Will Not Let An Exam Result Decide My Fate"



L'escola és una eina social. I de vegades una eina esdevé insatisfactòria perquè li demanem massa, perquè abusem d'ella. Pensem per exemple en una clau fixa:
Aquesta clau fixa és dels números 16 i 17, i significa que, com a eina, només serà satisfactòria per collar o afluixar cargols del 16 o 17.

Això significa que si has d'afluixar cargols de moltes mides, (i vols que sigui una experiència satisfactòria)  t'has de proveir de moltes claus com aquesta

Fins aquí tot està clar. Però ara comença el fenòmen "teletienda" de l'escola actual:

Pensem ara en una clau anglesa:

Una clau anglesa és una clau que, en principi, substitueix ella sola a tot un joc de claus fixes, fantàstic oi?, Aparentment podriem dir que no cal haver de disposar de tantes claus fixes diferents si disposem d'una clau anglesa adaptable a qualsevol mida de cargol.

Però si aneu a qualsevol taller mecànic mínimament seriós, segur que observareu un enorme joc de claus fixes, perquè?

Perquè una eina polivalent no serà mai tan satisfactòria com una eina específica, i si es tracta d'afluixar un cargol difícil, disposar només d'una clau anglesa pot esdevenir una experiència molt insatisfactòria, per al mecànic, per al cargol i per a la pròpia clau anglesa que pot acabar inservible.

I podem anar encara més enllà amb la metàfora. Al mercat podem trobar unes eines multiús fantàstiques que, suposadament, podrien substituir a tota una caixa d'eines:


Oi que són boniques? Visualment són molt més atractives (res a veure amb la senzillesa de la clau fixa de dalt), però proveu de fer-la servir i veureu com acabarà de malament, i com el resultat serà insatisfactori.

La societat actual vol que l'escola sigui la "navalla suïssa" educativa, una eina que serveixi per a tot i que solucioni tots els problemes (acadèmics, laborals, personals...)

Una pretensió alimentada des de les pròpies institucions educatives que funcionen com "teletiendas" del bueno-bonito-barato ("Educat1x1", "Competències bàsiques"...), per a major glòria dels gurús educatius de canapè de truita de patata dels ICES. Una escola "multiús", de professors i professores "multiús", una immensa font social de multi-insatisfaccions.







martes, 18 de junio de 2013

Enunciats de lectura flexible (Noves tendències didàctiques PAU 2013)

Tots els professors i professores de matemàtiques vam poder gaudir de les indicacions i idees que el Sr. Claudi Alsina ens oferia a  La Vanguardia del 10 de Juny del 2013, orientacions per a millorar les classes i motivar als nostres alumnes:

[...]Alsina és partidari de provocar la sorpresa davant la bellesa i les característiques d’objectes reals que participin de principis matemàtics (mosaics, calidoscopis, políedres, dissenys minimals…) i davant objectes matemàtics abstractes de propietats enginyoses. Buscar la sorpresa davant la genialitat d’un raonament, la visualització d’un problema o d’una solució inesperada. Claudi Alsina apunta la necessitat de divertirse fent matemàtiques, a través de la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions (ús de taulers, dòminos, cartes, cubs, daus…) o associada a l’existència al mercat de jocs d’ordinador.[..]


Podem suposar que, dies després, el propi senyor Alsina, com a responsable de les proves de selectivitat, va posar en pràctica aquestes idees, en particular allò de "objectes matemàtics abstractes de propietats enginyoses", en concret al primer exercici de la prova:



A un sistema d'equacions, com tothom sap, les lletres x , y , z representen nombres sota algunes condicions, és el principi fonamental de l'àlgebra.
A més a més, algunes altres lletres a , b , c també poden representar nombres, els anomenats paràmetres...

Però la novetat d'aquest any està en què algunes lletres (en concret la segona x de la tercera equació) poden representar alguna altra cosa (un nombre o una altra lletra...) o no. L'alumne de selectivitat davant d'aquest enunciat, havia de decidir: O bé deixar la segona x de la tercera equació tal qual, assumint que els responsables d'una prova tan important no haurien deixat passar un error així, o bé canviar la segona x per una z, pensant que sí, que als responsables d'aquesta prova de 30000 alumnes se'ls va colar un error tan bèstia.


A més a més, els professors que estaven presents a les proves com a vocals també van poder participar activament de  "la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions", donant més temps als alumnes, dient que es tractava d'una errata, uns altres que no, provocant "la sorpresa davant la bellesa i les característiques d’objectes", que diria el Sr. Alsina.

El propi diari La Vanguardia, un dia després (15/6/2013), publica sobre aquest error de les pau
- Una editorial
- Una carta d'una estudiant afectada
- Un article a dues pàgines

I el que és molt millor, també participa d'aquesta nova tendència de les matemàtiques dels enunciats flexibles, perquè tot i què el seu editorial es titula "Selectivitat: Errors inadmissibles", publica aquest mateix exercici canviant una altra lletra!

En particular la i grega de la segona equació a La Vanguardia ara és una i llatina, (seria interessant comprovar si la versió en castellà d'aquest diari manté o no la i grega, és a dir, que la i grega aïllada no va passar el corrector ortogràfic d'aquest diari, si? no?)

Un cop més, els professors de matemàtiques d'aquest pais estem d'enhorabona, perquè ara el sistema incorpora la unitat imaginària, els nombres complexos, ja no dóna les dues solucions que aparèixen (això, dintre d'aquestes noves tendències importa ben poc), sinó que són

Amb 2x: a = -5 +i/2 , b = -1 + i/2 , c = -3 + i /2
Amb 2z: a = 5/2 +i/2 , b = 1/2 + i/2 , c = 3/2 + i/2

Personalment crec que això és imparable, estem davant d'una nova era de les matemàtiques, en la què es van consolidant totes les noves tendències de tots aquests grans il·luminats i gurús de la didàctica que pul·luen per les altes esferes educatives, tan lluny com poden de les aules. Som-hi companys! Erradiquem del tot la disciplina antiquada de l'àlgebra de "la vieja escuela", saltem tots junts, professors i alumnes, de cap a la piscina de les competències bàsiques, gaudint tots de "la necessitat de divertirse fent matemàtiques, a través de la participació activa, el caràcter lúdic de les presentacions", Diguem sí a les matemàtiques flexibles, on una cosa pot ser la cosa o una altra cosa, que només son lletres!

Com diria el meu pare, vamos a ir a la gloria.