lunes, 19 de noviembre de 2012

“The Last Big Cash Cow”. És el llibre de text un mercat captiu del lobby editorial? El cas Atria.



L’altre dia navegant per Internet em vaig topar amb un article de debat  del New York Times de l’agost del 2010 en el qual s’afirma que la falta de presència de continguts digitals educatius que substitueixin als llibres de text en paper no es pas una qüestió didàctica o educativa, ben al contrari es tracta d’una qüestió purament comercial: Les grans empreses editorials mantenen el mercat del llibre de text captiu, segrestat, perquè és un dels últims reductes on poden fer caixa, i el pas a digital suposaria per a ells una pèrdua inacceptable de beneficis.


[...]The high cost of textbooks isn't a technological problem to be solved  by digital distribution; it's a business model problem. With students as a captive market, textbooks are the last big cash cow for conventional publishers.[...]

Tot això dintre del context nord-americà. Però què passa a casa nostra? Podríem dir el mateix? El cas de la iniciativa Atria ens pot ajudar a veure com se les gasten aquesta gent.

Atria va ser una iniciativa de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya al voltant del 2010 per a gestionar de forma centralitzada els recursos didàctics digitals que implicava el desenvolupament del projecte Educat1x1. Es va pressupostar en 1.8 milions d’euros i va ser atorgat a la consultoria Aventia, amb la participació de La Caixa, Abacus i Microsoft.

En una entrevista a “B30  La revista econòmica del Vallès” (nº31,  5.11.2010),
els directors de Atria,  Josep Grau-Sodevila i Josep Oriol Sanz, parlen amb molta il·lusió d’aquest projecte. Si llegiu aquesta entrevista veureu que tot plegat s’entén com un instrument de canvi que afectarà a tota la comunitat educativa:


[...]fa un any que estem apostant per l’educació. Es tracta d’un sector en transformació on hi ha implicats tots els agents: editorials, llibreries, pares, centres educatius, professors i alumnes. [...]

[...]Hi ha una nova forma d’ensenyar i els nens tenen una altra manera d’aprendre, això ho assimilem amb el que va passar amb la transformació del món de la música amb l’aparició de la plataforma iTunes.[...]

Però realment les editorials tenen algun interès en passar una transformació de tal magnitud?

Un altre document de la pròpia Generalitat de Catalunya d’aquella època,
 “Innovació a l’Administració de la Generalitat, Volum 1. 25 iniciatives innovadores, lliçons apreses” (Any 2010), parla sobre el projecte Atria (pàgines 22 i 23), entenent aquest projecte com un mitjà per obrir el món de la creació de recursos educatius més enllà de les empreses editores:


[...]El departaments implicats en la iniciativa perceberen la importància de la plataforma com una passarel·la de canvi entre una formació amb recursos fets per tercers (bàsicament editorials) a una educació amb recursos digitals elaborats, també, per docents i per altres agents educatius[...]

i com a dificultats per a desenvolupar un projecte així s’assenyala directament a les empreses editores com un dels principals elements de resistència:

[...]Dificultats i estratègia d’implantació.
Les dificultats d’implantació d’aquesta iniciativa innovadora es relacionen amb la resistència al canvi dels usuaris de la plataforma, la resistència i els dubtes demostrats pel sector editorial davant l’amenaça de pèrdua de mercats i reducció de la facturació i, finalment, amb la manca de disponibilitat d’infraestructures de connectivitat als centres educatius i a les llars, per les dificultats econòmiques i de capacitació[...]

No ho dic jo, no, ho va dir la pròpia Generalitat de Catalunya: La resistència i els dubtes demostrats pel sector editorial davant l’amenaça de pèrdua de mercats i reducció de la facturació.

I com acaba aquesta pel·lícula? Dos anys després podem llegir al diari ABC (11/10/2012) la següent notícia:


El TSJC anula la plataforma digital de libros de texto de Cataluña

[...]El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha estimado un recurso contencioso-administrativo interpuesto por la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (Anele), y en consecuencia declara «la nulidad de la actuación material constitutiva de vía de hecho consistente en la creación de una plataforma o programa digital, dentro del proyecto denominado eduCAT». Otro nombre de esa plataforma es Àtria.[...]

[...]El TSJC da la razón a los editores de libros por dos motivos. El primero es: «No existe norma que ampare la creación y puesta en funcionamiento de la plataforma digital en los concretos términos en los que la Administración demandada (la Generalitat) la ha realizado », es decir, «sin expediente administrativo alguno en el que se justifique la necesidad de su creación y el interés público que pretenda safistacer ». El segundo es porque la Generalitat actúa como empresa mercantil que limita la libre competencia[...]

El lobby editorial dels llibres de text entén els recursos educatius com un producte estrictament comercial, són els SEUS llibres. I aquesta gent  funciona sota la lògica del productor-consumidor, concretament ells són els productors i nosaltres (pares, professors i alumnes) els consumidors, i punt.

Per tant sempre lluitaran amb dents i ungles per defensar el que consideren seu. I d’un projecte pressupostat en 1.8 milions d’euros només queda, a dia d’avui, aquesta freda web:



miércoles, 7 de noviembre de 2012

La generació Ni-Ni (Ni amb calculadora, ni sense)

Aquest vídeo que em passa el meu amic David simbolitza molt bé l'estat de la matemàtica de la societat actual:





La joventut seria la dona del vídeo, esclava d'una calculadora que no arriba a dominar, mentre que el home, més gran, representaria la generació anterior, que tira del càlcul mental i del sentit comú per resoldre les matemàtiques.

El currículum actual de matemàtiques integra l'aprenentatge de les calculadores des de primer d'ESO:

[...]Selecció i ús de l’eina més adequada per a calcular amb fraccions, decimals i percentatges (càlcul mental, estimació, calculadora i ordinador, paper i llapis). Argumentació de la selecció.[...]

Tanmateix són molts els professors i professores que les prohibeixen durant anys perquè les consideren objectes pedagògicament "nocius", tot i què al final els estudiants les acaben utilitzant tant si com no per als càlculs més elementals, moltes vegades de mala manera.

I encara que el currículum oficial digui el contrari, les editorials mai han volgut incorporar de forma integral l'ús de la calculadora dintre dels llibres de text, precisament perquè no volen perdre el mercat dels professors anti-calculadores, i com a resultat les noves tecnologies en general (calculadores, però també el Geogebra, el full de càlcul...) només apareixen (i si és que apareixen) als llibres de text de matemàtiques al final, separades a les últimes pàgines, com a annexos.

Tan necessàries són les competències en càlcul mental com les competències en l'ús de les calculadores, i ni unes ni les altres estan ben desenvolupades als llibres de text de matemàtiques de les editorials.