viernes, 22 de junio de 2012

Els gurús de la didàctica

Llegeixo al diari El País (18/6/2012) una notícia sobre escola i tecnologia.
 
I com és habitual, tenim  un grup de suposats experts i especialistes en didàctica, educació, noves tecnologies i canapé de truita de patates, per als que tot el problema educatiu actual es redueix a que els alumnes són víctimes d'un professorat antiquat, obsolet i sense connexió amb la realitat.

L'article parla sobre un debat que porta per títol "La educación, ¿qué hacemos mal?" (que fem malament nosaltres, els professors i professores, esclar)

I des del començament ( "Los alumnos se aburren en la escuela, opinan multitud de expertos"), fins al final sempre amb el mateix discurs, que ja ha esdevingut una teologia de tant repetida: La teologia de la salvació de l'educació per mitjà de la santa connectivitat a Internet. 

I, cosa curiosa, les matemàtiques i el seu ensenyament sempre han de rebre "garrotada": "[El cambio] no llegará muy lejos[...] si lo único que se sigue valorando es, por ejemplo, la capacidad de cálculo"

Amb aquest article n'hi per llogar-hi cadires. No hi caben més xorrades juntes. Una altra perla: "Si la educación se ha centrado tradicionalmente en la lectoescritura, el cálculo etcétera, debe abrirse ahora a las denominadas inteligencias múltiples o también potencialidades del hemisferio derecho de nuestro cerebro." I com que ho diu una experta, doncs tothom a callar.

Sembla que juguin a veure qui la diu més grossa. Un especialista (premi Príncipe de Asturias de Ciencia y Tecnologia amb un treball excavant en Atapuerca)  afirma que "[...]hace falta un primer paso: la rebeldía de cuestionar las soluciones ya ensayadas.[...] ¿estamos dispuestos a fomentar la rebeldía en las escuelas?".

Sort que, dies després, i al mateix diari, podem llegir una entrevista amb un científic, Sandip Tiwari, un expert sobre nanotecnologia, (per tant un expert sobre un camp del coneixement amb moltíssimes aplicacions i que està lligat a enormes inversions econòmiques) que ens ofereix una visió molt diferent de les coses:

Sobre Internet opina "el accesso masivo a la información hace que los jóvenes sean capaces de hacer varias cosas a la vez, pero está desapareciendo en ellos la capacidad de concentrarse".

I sobre l'ensenyament continua dient: "Me pregunto cuántos matemáticos van a surgir en Occidente en el futuro, porque la gente joven no está aprendiendo a volcarse en un problema durante ocho horas, y las matemáticas lo exigen".

No es poden dir les coses amb major claredat, ni, sense voler, fer un plantejament tan políticament incorrecte.
Atrevir-se a afirmar que les matemàtiques "exigeixen"! I ni  més ni menys que exigir dedicar-se vuit hores a resoldre un problema! Quin sacrilegi! quina blasfèmia per a tota la colla de didàctics i experts de la teologia de l'aprenentatge fàcil i divertit!

I Tenir el coratge d'afirmar que l'accés massiu a la informació produeix falta de concentració entre els joves... penitenciagite!


Trobo que la didàctica ha arribat a tal nivell de buidor, de frivolitat, que s'hauria de reivindicar i fomentar, encara que fos només per higiene mental, un cert grau d'antididàctica: la reivindicació d'una experiència de l'ensenyament i aprenentatge sense intermediaris, sense "llibre d'instruccions" ni popes educatius. L'aprenentatge com a  resultat d'ajuntar una persona amb ganes d'aprendre i una persona amb ganes d'ensenyar. Començar de zero.

jueves, 7 de junio de 2012

Toomates Portable (nova versió Juny 2012)

Ja està disponible la compilació fins al juny del 2012 de tots els recursos Toomates, amb un emulador d'internet que permet accedir-hi sense necessitat de connexió. D'aquesta manera podeu tenir una versió de Toomates completa i totalment operativa dintre d'un llapis de memòria USB. Ocupa uns 1000 Mb.

Descàrrega i més informació a

http://www.toomates.net/kiwipedia/portable2011/Intal.htm